La Casa

Home | La Casa

HISTÒRIA

Amb anterioritat al segle XIX, la casa fou en realitat una munió de diversos corrals i solars fora del límit del casc antic. La necessitat de la vila d’expandir-se més enllà d’aquests, i per tant de creuar els portals existents antigament (emprats per tancar la població i que varen mantenir-se en peu fins a la Segona República), configurà nous eixamples urbans, entre els quals l’actual carrer Caseres, sorgit al començament del segle XIX.
El que avui correspon a Cal Tomàs foren inicialment dues cases, una de les quals (guiant-nos per la datació de la portalada que avui en dia es conserva) s’erigí el 1853, i l’altra estimem que fou construïda en període similar i anterior al 1860, i de la qual coneixem també que durant molt de temps fou una carnisseria. D’aquest període pot destacar-se l’antic fumeral que pot observar-se en pujar per les escales.
Però fou a partir de la Guerra Civil, quan la sort de les dues cases es decidí: el dia 2 de setembre de 1938, en un dels foscos episodis de la guerra, un projectil provinent d’una avioneta que cercava un polvorí situat diversos carrers més amunt, impactà en una de les cases, destruint-la parcialment. Fou d’aquesta manera, i durant la postguerra, que ambdues cases es reformaren i es convertiren en una de sola, esdevenint el que es va conèixer durant molt de temps com a Ca Benito.
El dia 8 d’agost del 2002, la nostra família comprà la casa amb la idea de fer-hi un allotjament rural que s’anomenaria Cal Tomàs. Les obres de restauració van acabar a finals del 2004. L’antiga entrada, el corral i pallissa es van convertir en la sala d’estar, pati interior, cuina i rebedor. Es va conservar el pujant de l’escala original i al primer pis s’hi van instal·lat tres habitacions (Aucalans, Serrafites i Vilassos) i una petita terrassa amb vistes al pati. Seguint escales amunt, al segon pis dos habitacions més (Molandins i Mudefes) van completar l’obra de restauració.

FUSTERIA

La història de la fusta amb que es va reformar la casa és ben curiosa. Va ser extreta dels Ports d’Horta per embigar els sostres de l’església arxiprestal de l’Assumpció de Gandesa. A n’estes vigues se les coneix com a jous (per la força que tenen per aguantar el teulat) i de melis (perquè són de pi rojal molt ric en resina). Estos jous van servir per construir els teulats de diferents zones del temple que es van eixamplar a partir del segle XVIIIè. Durant el juliol de 1938 l’artilleria republican va bombardejar unes metralladores instal·lades al campanar. La metralla va impactar als jous i es destruïren els teulats. L’any 1975 es van refer les teulades malmeses i part dels jous van ser emmagatzemats a Cal Galerà. L’any 2003 Tomàs Todó va adquirir estos jous històrics per fer la fusteria de Cal Tomàs (així ho certifiquen Anton Monner, historiador de Gandesa i Mossèn Jordi Centelles, rector de Gandesa).

PREMI

L’any 2004 la casa va ser distingida amb el Premi Qualitat Ebrenca a la millor obra construïda d’iniciativa privada de les Terres de l’Ebre, que agrupa les comarques de la Terra Alta, el Montsià, la Ribera d’Ebre i el Baix Ebre.

CUINA


Cuina àmplia, de colors clars, equipada, amb mobiliari de fusta. Des de la finestra podeu contemplar el pati. Una porta comunica amb la sala d’estar.

SALA D’ESTAR


És la sala de lectura, amb un chester que invita a la tertúlia, la evasió o la migdiada. A l’armari llibreria: jocs de taula, llibres i algun bon misatge. Uns sofàs per relaxar-se i repassar les experiències del dia. Una zona per assentar-se a la vora del finestral que dóna al pati i saborejar una copa de vi de la terra.

PATI


Plantes, cactuts, gerres, testos, la planxa de l’antic fumeral, cobreixen les parets de pedra del pati i el les flors regalen els seus colors. Un regal per a les nits d’estiu.

ENTRADA


Hi podreu deixar les bicis. És el distribuidor de la casa, dóna pas a la sala i la cuina, i a l’escala que puja a les habitacions. El gall us donarà la benvinguda.